Iniciativa no sap cap on va

Passat present i futur
Aquestes setmanes estem vivint una època complicada políticament parlant. La majoria dels partits catalans tenen els seus Congressos a tocar, a l’estiu o la tardor, i el moviments i posicionaments entre líders cada cop són més ràpids, punyents i demolidors. A tot això si suma la ressaca d’un procés electoral recent (el 9M) que ha portat conseqüències importants a totes les forces. Iniciativa per Catalunya és una de les formacions exemplificadores d’aquest moviment d’arenes. És un dels partits que ha sortit més mal parat del procés electoral, tot i que no fan autocrítica (gran error) i asseguren, tal i com apunta Joan Herrera, que el resultat depriment ha vingut “bàsicament per el vot de la por al PP”. També han rodat caps, el més visible és el d’Imma Mayol sortint de número dos de l’Ajuntmanent de Barcelona. El problema però és que el partit no sap per on ha d’anar i si segueixen amb l’actitud d’ara els propers mesos no resoldran aquest dubte.

El dit a la nafra; la sequera
Aquesta confusió de direccionalitat de partit i objectius a assolir, si suma la pressió mediàtica que evidencia les divergències entre líders amb qüestions fonamentals com la gestió de la sequera. És més, el problema de l’aigua està servint per desgastar dia si dia també la credibilitat de la cúpula i empènyer als líders locals a apartar-se de les tesis del propi partit. La nefasta gestió de Francesc Baltasar, conseller de mediambient, amb els problemes de falta d’aigua és un dels grans càncers d’Iniciativa. El mutisme i el guardar la roba del president del partit Joan Saura és l’altra gran error. L’únic dirigent potent és el portaveu al Congrés Joan Herrera, que tot i estar fet pols pels resultats assumits a les eleccions generals, està donant la cara dia si dia també a mitjans de comunicació i a Madrid intentant ventilar la desorganització del partit.

Embolica que fa fort
Un dels altres grans drames d’Iniciativa és la dependència amb Esquerra Unida i Alternativa. Fa temps que lluiten plegats per acumular més vots i augmentar el poder i incisió als governs del nostre país. A la vegada però, aquesta unió de forces se’ls hi ha posat en contra. El fracàs estrepitós d’Izquierda Unida en l’últim procés electoral ha forçat que els dos grups no es puguin deixar de la mà. A Iniciativa per sort, no els passa com a Esquerra Republicana on els líders del partit s’esbatussen obertament apujant el to cada dia més. Iniciativa no sap el que vol. Li falten cares noves que liderin el partit sí, però sobretot una renovació profunda ideològica. Ara tenen uns mesos per reflexionar abans del Congrés del partit de la tardor. A veure si les vacances d’estiu els airegen, s’inspiren per organitzar-se amb cara i ulls i aprenen a saber cap a on han d’anar.