Els ministres de Zapatero

Llegir la premsa d’aquest dissabte 12 d’abril a primera hora del matí significava saber més del que el propi i futur executiu del govern espanyol coneixia.

Les dues C's: Corbacho i Chacón
Tots els diaris d’informació general editats a Catalunya titulaven en portada que Carme Chacón i Celestino Corbacho entrarien a formar part del nou govern espanyol i que per tant, era la cuota que agafava el PSOE del PSC.

Tots els diaris avançaven el que unes hores després afirmaria José Luis Rodríguez Zapatero amb una irònica referència al inici del discurs, picant l'ullet als periodistes, afirmant que "he quedado sorprendido esta mañana al leer los periódicos porqué habeis acertado en casi todo". El Periódico titulava "Zapatero confia a Chacón el Ministeri de Defensa", l'Avui " Chacón a Defensa i Corbacho a Treball"i El País "Chacón, primera mujer al frente de Defensa". La Vanguardia es va mantenir més distant i cauta, com és habitual i quan li interessa amb temes polítics "Chacón se perfila para Defensa y Corbacho va a Trabajao e Inmigración". Cap diari per tant, ignorava el que havia de ser la sorpresa del matí del dissabte.

3 possibles respostes
La qüestió és quin paper juga la premsa en casos com aquest. Jo em quedo amb 3 possible respostes.

Opció número 1. L’incentiu del propi ofici periodístic perquè cada mitjà intenti tenir l’exclusiva abans. Si es tractés d’aquesta opció la finalitat d’aconseguir més primícies i tenir més fonts pròpies no s’ha assolit perquè TOTS els mitjans escrits sabien la notícia.

Opció número 2. La filtració s’ha fet per curar d’espants als lectors i anar preparant el terreny perquè no sigues uns sorpresa el nomenament dels ministres per la població.

Opció número 3. Que la premsa hagi filtrat la notícia per facilitar l’anunci al propi Zapatero.

Estem davant de la notícia de la no notícia. Dissabte TOT el dia va servir per NOMÉS ratificar el que des de divendres a la tarda es remorejava per les redaccions quasi tots els mitjans catalans i espanyols. Per tant, quin sentit té donar tanta importància durant 3 dies consecutius (divendres, dissabte i diumenge) del nomenament de Chacón i Corbacho? La notícia quan comença a ser notícia i deixa de ser-ho?

Els caramels dels periodistes

El que ha passat aquest cap de setmana és el paradigma d’un tipus de periodisme que tothom hi està immers i que és el que juguen els nostres polítics... que saben que ens tindran entretinguts amb un parell de caramels mediàtics tot el cap de setmana. Com si els periodistes fóssim nens petits actuem i no diem res. Situacions com aquestes et fa replantejar el nostre ofici? Estem al servei dels polítics i som tant manipulaves? Ens atenim tots al mateix perquè no en sabem més o perquè el mateix sistema s’encarrega d’encarrilar la nostre feina tant suposadament "lliure" a parlar del que volen? Plantejo totes aquestes preguntes perquè no les sé respondre. El que si que sé però és que ens fa falta més autocrítica i també una profunda reflexió de la tasca social que fem i del nostre paper dins el sistema.