La política només interessa als periodistes…

Com és en Víctor?
El meu amic Víctor és periodista i treballa a una de les ràdios més importants que hi ha actualment a Catalunya editant l’informatiu del migdia. Crec que és un bon periodista, jo escolto el seu informatiu i m’agrada molt. A més considero que en Víctor té molt bona veu. En el seu informatiu li agrada tractar temes de pura actualitat però també inclou aquelles notícies que els altres mitjans de comunicació mai toquen. L’altra dia per exemple, explicava que hi ha un tipus de xocolata feta només pels diabètics, o que només un 10% dels jutges catalans saben parlar català.

Tot i així, en Víctor fa el que fan TOTS el periodistes, prioritza la informació política per sobre de tot. Considera que és de suma importància, per exemple, que Convergència i Unió allargui la mà al PSC per fer front comú a les polítiques que venen de Madrid. O que Esquerra Republicana defensi unes tesis com a membres del govern català i unes altres com a partit. O que Montserrat Nebrera digui obertament que no deixarà la política si perd les eleccions per presidir el PP català en el proper Congrés que el partit ha organitzat per l’estiu.

El "totem" Montilla
L’últim cas fulminant de devoció, d’en Víctor i dels periodistes, cap a les notícies polítiques és el d’aquest cap de setmana. Dissabte el president de la Generalitat José Montilla obria la caixa dels trons publicant un article al diari El País on demanava obertament al PSOE que NO ajornés el debat del nou model de finançament autonòmic. Aquest dissabte a més plovia, i molt. Tot Catalunya estava pendent d’aquest fet i amb la situació de sequera que viu el país que plogués era l’altra gran tema del dia. Entre Montilla i ploure en Víctor va optar per obrir l’informatiu amb els dos temes.

Va ser encertat donar la mateixa importància a una notícia que l’altra?
Jo personalment, com a futura periodista, crec que sí però m’oloro que pels oïents el que interessa més és que plogui. Pel meu entorn immediat, la notícia del dissabte era la pluja i pels amics d’en Víctor també. En canvi pels diaris i les televisions i ràdios l’article d’opinió del president català era el gran tema.

Davant aquest exemple, com tants en podem trobar cada dia, ens hem de plantejar tots els futurs periodistes si la política ha de marcar l’agenda informativa. I es que tal i com titulo al post, estic convençuda que la política només interessa als periodistes.